
“(…) Si la dona de la nostra classe, en general, tingués consciència de la pobresa espiritual en que ha viscut fins ara, en sentiria una vergonya profunda. Des de joveneta tot el que se li demanava socialment era fer goig i ésser honesta. El desenvolupament de l’esperit era absent de tots els càlculs educatius maternals, paternals i fins escolars. Ésser maca i honrada formaven el conjunt de qualitats exteriors indispensables per a despatxar la mercaderia, que era el que es buscava. (…)”
Aurora Bertrana, El nostre feminisme (fragmento)
“(…) Si la mujer de nuestra clase, en general, tuviera consciencia de la pobreza espiritual en la que ha vivido hasta ahora, sentiría una vergüenza profunda. Desde jovencita todo lo que se pedía socialmente era lucir bien y ser honesta. El desarrollo del espíritu estaba ausente de todos los proyectos educativos maternos, paternos y escolares. Ser bonita y honrada formaban el conjunto de las cualidades exteriores indispensables para vender el producto, que era lo que se buscaba. (…)”
Aurora Bertrana, Nuestro feminismo